PASQUAL MOLLÀ, Levante-EMV, 14 de septiembre de 2007
El debat de les darreres setmanes al si de l´esquerra no identificada amb el PSOE no és nou. Són noves les conseqüències concretes, les del no debat en què aquest segment de les expressions polítiques valencianes es troba immers en els darrers anys per no voler afrontar el tema en profunditat.
A la meitat dels anys 80 va esclatar una controvèrsia en els sectors, principalment hereus del PC i de la lluita antifranquista més compromesa, de l´esquerra alternativa que pretenia donar resposta a la necessitat d´adequació de la seua acció política a una democràcia de l´Europa occidental on estava clar que ens ubicàvem tant geogràficament com en l´activitat política.
I aquest debat va donar lloc a una proposta unitària encara que amb dues estratègies diferenciades. La proposta de desenvolupar les potencialitats de tots els colors de l´esquerra, des de l´esquerra clàssica als nous moviments socials (ecologisme, feminisme, pacifisme?) que començaven a emergir amb propostes diferenciades però de base comuna: donar una alternativa al model hegemònic de societat. I amb dues estratègies: construir una força política unitària i diversa que incorporara els nous elements del conflicte social, mediambiental, de gènere, entre els pobles, etc. i actualitzar els més clàssics, per una banda, o trobar les complicitats necessàries per mantenir la representació institucional mentre arriben temps millors on la vertadera esquerra trobaria les condicions objectives per tirar endavant clarament el seu projecte d´emancipació, per l´altra.
L´alternativa i la refundació, les dues ànimes d´un projecte que han superat 20 anys de convivència al País Valencià (a altres llocs aquesta convivència fa anys que es va esgotar) mantenint un discurs de transformació que s´ha negativitzat en excés en els darrers temps i unes opcions unitàries i de suma com EU-Verds, Entesa, Compromís?, que han permés el manteniment de la representació d´aquests sectors polítics a les institucions.
Però les dificultats per assumir les conseqüències de la pluralitat en una organització que és plural des de la fundació, intentant que el simple joc d´escasses majories s´imposen sobre el conjunt anul·lant la resta (com si d´un problema de disciplina es tractara) i les antagòniques interpretacions dels resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques han fet reviure amb molta intensitat les diferències entre alternativa o refundació.
Quins són els motius que han fet que EU haja perdut la representació a llocs emblemàtics com les ciutats de València o Alacant? La difuminació davant l´electorat del missatge transformador a conseqüència de la coalició autonòmica o la manca de sintonia amb les aspiracions de la població d´unes propostes negativitzades en excés i acompanyades de la negativa a compartir candidatures? Aquesta és la questió. D´una o d´una altra interpretació esdevé una acció política molt diferent a curt i mitjà termini.
La resta són coses importants: manca de diàleg, exclusions, atacs, estatuts, representants, recursos..., que caldria superar per fer un debat obert i sincer sobre la millor manera d´articular les nombroses voluntats polítiques que no es troben cómodament representades pel bipartidisme i que aspiren a influir en la millora de la societat des de la solidaritat, el desenvolupament sostenible i la dignitat de les persones i els pobles.
I en aquest camí segur que es troba molta gent i bona companyia.
El debat de les darreres setmanes al si de l´esquerra no identificada amb el PSOE no és nou. Són noves les conseqüències concretes, les del no debat en què aquest segment de les expressions polítiques valencianes es troba immers en els darrers anys per no voler afrontar el tema en profunditat.
A la meitat dels anys 80 va esclatar una controvèrsia en els sectors, principalment hereus del PC i de la lluita antifranquista més compromesa, de l´esquerra alternativa que pretenia donar resposta a la necessitat d´adequació de la seua acció política a una democràcia de l´Europa occidental on estava clar que ens ubicàvem tant geogràficament com en l´activitat política.
I aquest debat va donar lloc a una proposta unitària encara que amb dues estratègies diferenciades. La proposta de desenvolupar les potencialitats de tots els colors de l´esquerra, des de l´esquerra clàssica als nous moviments socials (ecologisme, feminisme, pacifisme?) que començaven a emergir amb propostes diferenciades però de base comuna: donar una alternativa al model hegemònic de societat. I amb dues estratègies: construir una força política unitària i diversa que incorporara els nous elements del conflicte social, mediambiental, de gènere, entre els pobles, etc. i actualitzar els més clàssics, per una banda, o trobar les complicitats necessàries per mantenir la representació institucional mentre arriben temps millors on la vertadera esquerra trobaria les condicions objectives per tirar endavant clarament el seu projecte d´emancipació, per l´altra.
L´alternativa i la refundació, les dues ànimes d´un projecte que han superat 20 anys de convivència al País Valencià (a altres llocs aquesta convivència fa anys que es va esgotar) mantenint un discurs de transformació que s´ha negativitzat en excés en els darrers temps i unes opcions unitàries i de suma com EU-Verds, Entesa, Compromís?, que han permés el manteniment de la representació d´aquests sectors polítics a les institucions.
Però les dificultats per assumir les conseqüències de la pluralitat en una organització que és plural des de la fundació, intentant que el simple joc d´escasses majories s´imposen sobre el conjunt anul·lant la resta (com si d´un problema de disciplina es tractara) i les antagòniques interpretacions dels resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques han fet reviure amb molta intensitat les diferències entre alternativa o refundació.
Quins són els motius que han fet que EU haja perdut la representació a llocs emblemàtics com les ciutats de València o Alacant? La difuminació davant l´electorat del missatge transformador a conseqüència de la coalició autonòmica o la manca de sintonia amb les aspiracions de la població d´unes propostes negativitzades en excés i acompanyades de la negativa a compartir candidatures? Aquesta és la questió. D´una o d´una altra interpretació esdevé una acció política molt diferent a curt i mitjà termini.
La resta són coses importants: manca de diàleg, exclusions, atacs, estatuts, representants, recursos..., que caldria superar per fer un debat obert i sincer sobre la millor manera d´articular les nombroses voluntats polítiques que no es troben cómodament representades pel bipartidisme i que aspiren a influir en la millora de la societat des de la solidaritat, el desenvolupament sostenible i la dignitat de les persones i els pobles.
I en aquest camí segur que es troba molta gent i bona companyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario