Levante-EMV, 1-6-07
El resultat electoral del passat diumenge 27 de maig ha suposat un triomf de la dreta i una desfeta de l´esquerra, tant del PSPV com d´Esquerra Unida, sense cap pal·liatiu, que mereix i exigeix una anàlisi acurada del que ha passat, de quines han estat les causes i de quines mesures hem de posar en marxa per a posar-li remei. Sens dubte, la gent de l´esquerra no hem sabut ni il·lusionar ni transmetre propostes adequades que milloren les condicions de vida de la majoria de la població i que resolguen els problemes que les capes populars tenen en la seua vida quotidiana.
Els resultats no han estat bons per a la coalició Compromís, però han permès mantenir els mobles allà on s´ha realitzat. EUPV té els mateixos diputats que tenia la passada legislatura, cinc. En tots els pocs municipis on hem anat en coalició amb el Bloc hem augmentat o, almenys, mantingut els resultats. En canvi, en els que hem anat per separat la desfeta és quasi total. Desapareguem de València (mai havia passat des de l´arribada de la democràcia en 1979), Alacant, Ontinyent, Vila-real. Hem perdut nosaltres clarament al no fer Compromís en la majoria dels ajuntaments. Posem l´exemple de València-ciutat. Quina pena dóna veure els 30.000 vots de València a Compromís que és queden en 19.000 a nivell municipal. Amb els vots de la coalició Compromís haguérem tret dos regidors i? ens hem quedat fora? Sí, hem perdut molt per no estendre Compromís als ajuntaments. Però també ha perdut la societat valenciana. Amb Compromís no hi hauria govern del PP en Alacant, Ontinyent, Torrent o Vila-real. No és qualsevol cosa!
Hem comés molts errors. Però el que no podem fer ara és cometre´n un altre d´especial gravetat: donar-li la culpa a l´electorat dels nostres mals. Si l´electorat d´esquerres no ha participat com volíem, no és que estiga adormit. Segurament la causa estarà en la nostra incapacitat per motivar-lo i il·lusionar-lo adequadament. Si l´electorat no ha tingut en compte la corrupció a l´hora de votar, no és degut que el nostre país s´assemble cada dia més a Sicília. És que el tema de la corrupció no ha estat determinant en l´opció del vot com ha passat ja moltes vegades desgraciadament en la democràcia espanyola.
No. La culpa no és de l´electorat. La culpa és nostra. En democràcia, qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Abans al contrari, és començar a caminar pel camí d´actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques com és, per exemple, les tristes i escandaloses experiències de reeducació ocorregudes en alguns països.
Cal reconèixer que en Esquerra Unida s´han comés molts errors que expliquen, almenys parcialment, els mals resultats. En citaré alguns:
El retard intolerable en aprovar la coalició Compromís que ha suposat greus problemes de coneixement de molts del seus líders i de les seues propostes. Malgrat això, Compromís salva els mobles, davant l´allau de vots al PP, com ho demostra el manteniment del grup parlamentari i el manteniment en aquells pocs municipis on hi ha acord, com és, per exemple, Elx o Paterna.
L´exclusió o marginació de les llistes electorals de persones conegudes i reconegudes pel seu treball a nivell polític i social. És el cas de Ramón Cardona o Joan A. Oltra en les Corts, on, precisament, foren els que més iniciatives feren de tots els 89 diputats en la passada legislatura. És el cas de Mavi González, amb un treball reconegut tant en l´Ajuntament de València com en els moviments socials. Cal renovar-se, sí, però també cal conservar algunes persones per donar continuïtat al treball realitzat. Un mínim de sentit comú que no s´ha aplicat.
S´han transmès plantejaments de, quant menys, dubtosa eficàcia. S´ha defensat per alguna cap de llista la «cultura del botellón»; dies després es plantejava que els diputats no realitzaren viatges a l´estranger; per acabar amb una proposta tant descabellada i impossible com la de registrar els bitllets de 500 ?. S´ha basat la precampanya de València en un plantejament merament negatiu de la Copa del Amèrica, sense ressaltar propostes en positiu.
S´ha palesat en una gran quantitat de gestos, actituds, comportaments i materials electorals la poca il·lusió que generava la coalició Compromís a l´interior del nucli de direcció d´EUPV contraposant-lo amb lesEl resultat electoral del passat diumenge 27 de maig ha suposat un triomf de la dreta i una desfeta de l´esquerra, tant del PSPV com d´Es-
querra Unida, sense cap pal·liatiu, que mereix i exigeix una anàlisi acurada del que ha passat, de quines han estat les causes i de quines mesures hem de posar en marxa per a posar-li remei. Sens dubte, la gent de l´esquerra no hem sabut ni il·lusionar ni transmetre propostes adequades que milloren les condicions de vida de la majoria de la població i que resolguen els problemes que les capes populars tenen en la seua vida quotidiana.
Els resultats no han estat bons per a la coalició Compromís, però han permès mantenir els mobles allà on s´ha realitzat. EUPV té els mateixos diputats que tenia la passada legislatura, cinc. En tots els pocs municipis on hem anat en coalició amb el Bloc hem augmentat o, almenys, mantingut els resultats. En canvi, en els que hem anat per separat la desfeta és quasi total. Desapareguem de València (mai havia passat des de l´arribada de la democràcia en 1979), Alacant, Ontinyent, Vila-real. Hem perdut nosaltres clarament al no fer Compromís en la majoria dels ajuntaments. Posem l´exemple de València-ciutat. Quina pena dóna veure els 30.000 vots de València a Compromís que és queden en 19.000 a nivell municipal. Amb els vots de la coalició Compromís haguérem tret dos regidors i? ens hem quedat fora? Sí, hem perdut molt per no estendre Compromís als ajuntaments. Però també ha perdut la societat valenciana. Amb Compromís no hi hauria govern del PP en Alacant, Ontinyent, Torrent o Vila-real. No és qualsevol cosa!
Hem comés molts errors. Però el que no podem fer ara és cometre´n un altre d´especial gravetat: donar-li la culpa a l´electorat dels nostres mals. Si l´electorat d´esquerres no ha participat com volíem, no és que estiga adormit. Segurament la causa estarà en la nostra incapacitat per motivar-lo i il·lusionar-lo adequadament. Si l´electorat no ha tingut en compte la corrupció a l´hora de votar, no és degut que el nostre país s´assemble cada dia més a Sicília. És que el tema de la corrupció no ha estat determinant en l´opció del vot com ha passat ja moltes vegades desgraciadament en la democràcia espanyola.
No. La culpa no és de l´electorat. La culpa és nostra. En democràcia, qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Abans al contrari, és començar a caminar pel camí d´actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques com és, per exemple, les tristes i escandaloses experiències de reeducació ocorregudes en alguns països.
Cal reconèixer que en Esquerra Unida s´han comés molts errors que expliquen, almenys parcialment, els mals resultats. En citaré alguns:
El retard intolerable en aprovar la coalició Compromís que ha suposat greus problemes de coneixement de molts del seus líders i de les seues propostes. Malgrat això, Compromís salva els mobles, davant l´allau de vots al PP, com ho demostra el manteniment del grup parlamentari i el manteniment en aquells pocs municipis on hi ha acord, com és, per exemple, Elx o Paterna.
L´exclusió o marginació de les llistes electorals de persones conegudes i reconegudes pel seu treball a nivell polític i social. És el cas de Ramón Cardona o Joan A. Oltra en les Corts, on, precisament, foren els que més iniciatives feren de tots els 89 diputats en la passada legislatura. És el cas de Mavi González, amb un treball reconegut tant en l´Ajuntament de València com en els moviments socials. Cal renovar-se, sí, però també cal conservar algunes persones per donar continuïtat al treball realitzat. Un mínim de sentit comú que no s´ha aplicat.
S´han transmès plantejaments de, quant menys, dubtosa eficàcia. S´ha defensat per alguna cap de llista la «cultura del botellón»; dies després es plantejava que els diputats no realitzaren viatges a l´estranger; per acabar amb una proposta tant descabellada i impossible com la de registrar els bitllets de 500 ?. S´ha basat la precampanya de València en un plantejament merament negatiu de la Copa del Amèrica, sense ressaltar propostes en positiu.
S´ha palesat en una gran quantitat de gestos, actituds, comportaments i materials electorals la poca il·lusió que generava la coalició Compromís a l´interior del nucli de direcció d´EUPV contraposant-lo amb les sigles pròpies. És impossible transmetre res amb força si no es creu en ella. Abans al contrari, sempre es transmet, encara que siga de forma subliminal, el que pensem i el que sentim.
S´ha programat, dirigit i pres les decisions importants de la campanya electoral amb només una part d´Esquerra Unida, la que recolza l´actual direcció. Els altres sectors, a més de no tenir cap oportunitat, ni d´opinar, ni de donar els nostres suggeriments, ens hem tingut que buscar la vida per fer campanya allà on ens han cridat o hem pogut.
Els desastrosos resultats d´Esquerra Unida són el resultat d´un conjunt de pràctiques equivocades, errònies i, a vegades, poc democràtiques i pel camí del sectarisme. Intentar tirar-li la culpa als electors és una cortina de fum per intentar amagar i impedir la imprescindible autocrítica que cal fer en la nostra organització.
* Membre del Consell Polític d´Esquerra Unida
Els resultats no han estat bons per a la coalició Compromís, però han permès mantenir els mobles allà on s´ha realitzat. EUPV té els mateixos diputats que tenia la passada legislatura, cinc. En tots els pocs municipis on hem anat en coalició amb el Bloc hem augmentat o, almenys, mantingut els resultats. En canvi, en els que hem anat per separat la desfeta és quasi total. Desapareguem de València (mai havia passat des de l´arribada de la democràcia en 1979), Alacant, Ontinyent, Vila-real. Hem perdut nosaltres clarament al no fer Compromís en la majoria dels ajuntaments. Posem l´exemple de València-ciutat. Quina pena dóna veure els 30.000 vots de València a Compromís que és queden en 19.000 a nivell municipal. Amb els vots de la coalició Compromís haguérem tret dos regidors i? ens hem quedat fora? Sí, hem perdut molt per no estendre Compromís als ajuntaments. Però també ha perdut la societat valenciana. Amb Compromís no hi hauria govern del PP en Alacant, Ontinyent, Torrent o Vila-real. No és qualsevol cosa!
Hem comés molts errors. Però el que no podem fer ara és cometre´n un altre d´especial gravetat: donar-li la culpa a l´electorat dels nostres mals. Si l´electorat d´esquerres no ha participat com volíem, no és que estiga adormit. Segurament la causa estarà en la nostra incapacitat per motivar-lo i il·lusionar-lo adequadament. Si l´electorat no ha tingut en compte la corrupció a l´hora de votar, no és degut que el nostre país s´assemble cada dia més a Sicília. És que el tema de la corrupció no ha estat determinant en l´opció del vot com ha passat ja moltes vegades desgraciadament en la democràcia espanyola.
No. La culpa no és de l´electorat. La culpa és nostra. En democràcia, qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Abans al contrari, és començar a caminar pel camí d´actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques com és, per exemple, les tristes i escandaloses experiències de reeducació ocorregudes en alguns països.
Cal reconèixer que en Esquerra Unida s´han comés molts errors que expliquen, almenys parcialment, els mals resultats. En citaré alguns:
El retard intolerable en aprovar la coalició Compromís que ha suposat greus problemes de coneixement de molts del seus líders i de les seues propostes. Malgrat això, Compromís salva els mobles, davant l´allau de vots al PP, com ho demostra el manteniment del grup parlamentari i el manteniment en aquells pocs municipis on hi ha acord, com és, per exemple, Elx o Paterna.
L´exclusió o marginació de les llistes electorals de persones conegudes i reconegudes pel seu treball a nivell polític i social. És el cas de Ramón Cardona o Joan A. Oltra en les Corts, on, precisament, foren els que més iniciatives feren de tots els 89 diputats en la passada legislatura. És el cas de Mavi González, amb un treball reconegut tant en l´Ajuntament de València com en els moviments socials. Cal renovar-se, sí, però també cal conservar algunes persones per donar continuïtat al treball realitzat. Un mínim de sentit comú que no s´ha aplicat.
S´han transmès plantejaments de, quant menys, dubtosa eficàcia. S´ha defensat per alguna cap de llista la «cultura del botellón»; dies després es plantejava que els diputats no realitzaren viatges a l´estranger; per acabar amb una proposta tant descabellada i impossible com la de registrar els bitllets de 500 ?. S´ha basat la precampanya de València en un plantejament merament negatiu de la Copa del Amèrica, sense ressaltar propostes en positiu.
S´ha palesat en una gran quantitat de gestos, actituds, comportaments i materials electorals la poca il·lusió que generava la coalició Compromís a l´interior del nucli de direcció d´EUPV contraposant-lo amb lesEl resultat electoral del passat diumenge 27 de maig ha suposat un triomf de la dreta i una desfeta de l´esquerra, tant del PSPV com d´Es-
querra Unida, sense cap pal·liatiu, que mereix i exigeix una anàlisi acurada del que ha passat, de quines han estat les causes i de quines mesures hem de posar en marxa per a posar-li remei. Sens dubte, la gent de l´esquerra no hem sabut ni il·lusionar ni transmetre propostes adequades que milloren les condicions de vida de la majoria de la població i que resolguen els problemes que les capes populars tenen en la seua vida quotidiana.
Els resultats no han estat bons per a la coalició Compromís, però han permès mantenir els mobles allà on s´ha realitzat. EUPV té els mateixos diputats que tenia la passada legislatura, cinc. En tots els pocs municipis on hem anat en coalició amb el Bloc hem augmentat o, almenys, mantingut els resultats. En canvi, en els que hem anat per separat la desfeta és quasi total. Desapareguem de València (mai havia passat des de l´arribada de la democràcia en 1979), Alacant, Ontinyent, Vila-real. Hem perdut nosaltres clarament al no fer Compromís en la majoria dels ajuntaments. Posem l´exemple de València-ciutat. Quina pena dóna veure els 30.000 vots de València a Compromís que és queden en 19.000 a nivell municipal. Amb els vots de la coalició Compromís haguérem tret dos regidors i? ens hem quedat fora? Sí, hem perdut molt per no estendre Compromís als ajuntaments. Però també ha perdut la societat valenciana. Amb Compromís no hi hauria govern del PP en Alacant, Ontinyent, Torrent o Vila-real. No és qualsevol cosa!
Hem comés molts errors. Però el que no podem fer ara és cometre´n un altre d´especial gravetat: donar-li la culpa a l´electorat dels nostres mals. Si l´electorat d´esquerres no ha participat com volíem, no és que estiga adormit. Segurament la causa estarà en la nostra incapacitat per motivar-lo i il·lusionar-lo adequadament. Si l´electorat no ha tingut en compte la corrupció a l´hora de votar, no és degut que el nostre país s´assemble cada dia més a Sicília. És que el tema de la corrupció no ha estat determinant en l´opció del vot com ha passat ja moltes vegades desgraciadament en la democràcia espanyola.
No. La culpa no és de l´electorat. La culpa és nostra. En democràcia, qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Abans al contrari, és començar a caminar pel camí d´actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques com és, per exemple, les tristes i escandaloses experiències de reeducació ocorregudes en alguns països.
Cal reconèixer que en Esquerra Unida s´han comés molts errors que expliquen, almenys parcialment, els mals resultats. En citaré alguns:
El retard intolerable en aprovar la coalició Compromís que ha suposat greus problemes de coneixement de molts del seus líders i de les seues propostes. Malgrat això, Compromís salva els mobles, davant l´allau de vots al PP, com ho demostra el manteniment del grup parlamentari i el manteniment en aquells pocs municipis on hi ha acord, com és, per exemple, Elx o Paterna.
L´exclusió o marginació de les llistes electorals de persones conegudes i reconegudes pel seu treball a nivell polític i social. És el cas de Ramón Cardona o Joan A. Oltra en les Corts, on, precisament, foren els que més iniciatives feren de tots els 89 diputats en la passada legislatura. És el cas de Mavi González, amb un treball reconegut tant en l´Ajuntament de València com en els moviments socials. Cal renovar-se, sí, però també cal conservar algunes persones per donar continuïtat al treball realitzat. Un mínim de sentit comú que no s´ha aplicat.
S´han transmès plantejaments de, quant menys, dubtosa eficàcia. S´ha defensat per alguna cap de llista la «cultura del botellón»; dies després es plantejava que els diputats no realitzaren viatges a l´estranger; per acabar amb una proposta tant descabellada i impossible com la de registrar els bitllets de 500 ?. S´ha basat la precampanya de València en un plantejament merament negatiu de la Copa del Amèrica, sense ressaltar propostes en positiu.
S´ha palesat en una gran quantitat de gestos, actituds, comportaments i materials electorals la poca il·lusió que generava la coalició Compromís a l´interior del nucli de direcció d´EUPV contraposant-lo amb les sigles pròpies. És impossible transmetre res amb força si no es creu en ella. Abans al contrari, sempre es transmet, encara que siga de forma subliminal, el que pensem i el que sentim.
S´ha programat, dirigit i pres les decisions importants de la campanya electoral amb només una part d´Esquerra Unida, la que recolza l´actual direcció. Els altres sectors, a més de no tenir cap oportunitat, ni d´opinar, ni de donar els nostres suggeriments, ens hem tingut que buscar la vida per fer campanya allà on ens han cridat o hem pogut.
Els desastrosos resultats d´Esquerra Unida són el resultat d´un conjunt de pràctiques equivocades, errònies i, a vegades, poc democràtiques i pel camí del sectarisme. Intentar tirar-li la culpa als electors és una cortina de fum per intentar amagar i impedir la imprescindible autocrítica que cal fer en la nostra organització.
* Membre del Consell Polític d´Esquerra Unida
No hay comentarios:
Publicar un comentario